RESUM DIVENDRES 16 D’OCTUBRE 2007: La participació política i social en el segle XXI

Joan Manel del Pozo, senador i conseller d’educació en el govern del president Maragall, fou el darrer de parlar en la taula de debat La participació política i social en el segle XXI, durant la Convenció pel futur, a Girona, el 16 de novembre a la tarda d’un divendres fred, que va comptar amb la participació d’un molt nombrós públic, de diverses tendències i pensaments, que varen poder participar de manera activa, gràcies a un bon format que incentivava a pronunciar-se, en el debat obert i ric en propostes i plantejaments. Joan Manel del Pozo va fer justícia a les antigues estructures democràtiques i de partits polítics, ja que el desenvolupament de l’Estat i de Catalunya, durant el període democràtic, ha tingut, va dir, un èxit molt considerable, a la vegada que va remarcar la necessitat de plantejar-se nous reptes i horitzons.

La qüestió, participació democràtica, és de rigor i de gran importància, en tant que de la desfeta de final període d’entreguerres, n’hem de comprendre que de la crisi de les institucions parlamentàries i democràtiques, en d’altres períodes, han desembocat en dictadures de dècades, autoritarismes grisos i totalitarismes aberrants.

Va obrir el debat Marian Sais, secretària de formació en el PSC Comarques Gironines. Va exposar les problemàtiques diverses del procés decisori i de discussió i d’anàlisi en una societat complexa on hi ha informacions gairebé infinites, mentre que els partits polítics, i en contraposició, mantenen estructures poc flexibles, desfasades en el temps, en tant que poc operatives per inserir veus diverses de la militància i de la ciutadania. Cal, per contra, va afirmar, iniciar reformulacions d’estructures de partit que siguin menys rígides i engegar dinàmiques de xarxa d’opinions, a la vegada que mantenir i construir un projecte de futur polític, i oblidar d’una vegada per totes les desqualificacions, la política d’agressió, entre uns partits i els altres.

Joan Margall, alcalde de Torroella de Montgrí, va ser molt clar: vivim en una democràcia jove, amb cicles de participació, i sense que la situació sigui dramàtica, hi ha símptomes de pèrdua de participació, i en conseqüència cal buscar vies més participatives, així com incorporar les llistes obertes en els processos electorals. D’aquesta manera cal canviar la imatge, per una banda, va dir Margall, de partits polítics, menys monolítics, i per altra banda, d’una nova política que creu en la participació, però avui afectada a la vegada per mitjans de comunicació entestats més en subratllar l’anècdota que no la gestió i la construcció política.

Maria Crehuet, alcaldessa d’Ordis, va valorar la política sense matisos, i va executar un gir en el debat, afirmant que la ciutadania és cada vegada menys participativa, i que d’això també se n’ha de responsabilitzar, afirmant que la bona política és la que es gestiona amb col·laboració entre ciutadans i polítics. Si hi ha participació, va concloure, necessàriament la política estarà tenyida de mesures socials.

José Antonio Donaire, professor a la Universitat de Girona, i que ha estat diputat en el Parlament de Catalunya, construeix un bloc polític que és referència interessantíssima de la política en la xarxa en el nostre país. Des de fa mesos, va travant un discurs al voltant d’edificar una nova política en què la participació sigui un fet fonamental. En aquesta línea, en el debat va referir-se a la necessitat de tornar a la ciutadania el nucli de construcció política, que ha d’assumir la complexitat social i diversitat ciutadana. Els partits han de renovar, va afirmar, estructures i funcionament democràtic. El canvi ha de ser generat, va afegir, a partir de la multitud de petites idees sorgides de la profunda diversitat individual, i la política ha de tenir com a repte o horitzó l’abast d’aquesta profunda diversitat social i ciutadana. La nova política ha d’incloure mirades tan diverses com les que existeixen en la societat. A més, la nova política, que defineix com a 2.0, ja que requereix d’un diàleg constant entre les parts implicades, ha de permetre l’existència i participació en política d’organismes diversos, que no necessàriament han de ser partits polítics.
 Finalment, Joan Manel del Pozo, conseller d’educació i d’universitats en el govern de Pasqual Maragall, fou crític amb una societat en excés individualista i líquida, per la qual cosa poc compromesa amb principis ferms i sòlids. Va dir que no era gens estrany l’existència de nivells diversos d’implicació i de compromís. Però allò que està succeint, va definir, és una societat saturada d’informació i amb una mancança important de crítica, de reflexió i de síntesis d’informacions. La reflexió és del tot necessària en els processos i projectes polítics, va afegir, en els quals tots estem implicats, els uns i els altres, i allò que cal fer és obrir vies d’intercanvi d’idees i de pensaments. La societat ha de mantenir un tarannà democràtic de participació, creu. Per això és necessari, va concloure, repensar les estructures dels partits i de la democràcia. A Espanya, la democràcia i la política han tingut grans èxits, va dir, i l’evolució dels últims vint-i-cinc anys només pot ser contemplada des de l’optimisme. Però a l’actualitat, va advertir, ha arribat l’hora de construir partits polítics més oberts a la ciutadania, ser menys gestors i més polítics, parlar més de finalitats, horitzons, eixos d’actuació i objectius clars. Així com també cal, va continuar, ser prudents i escollir sempre representants polítics honestos, que sàpiguen interpretar processos socials i reflexionar enmig d’un mar d’informacions.

Cal destacar el format de debat i de participació de la Convenció pel Futur, que va permetre expressar l’opinió de multitud de persones assistents en el debat. Àngel Duarte, catedràtic a la Universitat de Girona, va fer una reflexió al voltant dels cicles de participació política ciutadana, alertant de què hi ha èpoques de gran entusiasme pel pronunciament polític, així com d’altres de més calma, i en l’allunyament del ciutadà de la política, va afegir, també pot ser un factor el benestar relatiu aconseguit des de la transició i la instauració de la democràtica.

Entre els assistents al públic va haver qui va criticar amb certa duresa els polítics, dient que s’havia sentit del tot allunyada de la política. D’altres, en canvi, van destacar el compromís dels polítics en un acte de generositat envers la ciutadania, el poble o la ciutat. Per un militant socialista vingut de Barcelona, el Partit Popular atempta contra el sistema democràtic a diari, en afers com el del Tribunal Constitucional, les mentides sobre els horribles atemptats de l’onze de març, o la guerra a l’Iraq, entre d’altres.

Hi hagué un cert acord general en no dramatitzar la situació, però en referir-se a la participació política com una assignatura pendent de la democràcia, a la vegada que molts van expressar una situació en què hi ha hagut un cert allunyament del ciutadans envers la gestió política, fet que cal afrontar i al qual s’ha d’aportar respostes.

No podria estar de dir-me que en la complexitat social infinita, la democràcia participativa avui sembla un impossible, que caldria obrir vies, tal com s’ha dit, per incloure un major nombre de mirades i d’opinions, a la vegada que pronunciar-se amb una certa calma sobre la impossibilitat de gestió en la participació directe, sense matisos ni representants, tot i afirmant que vivim en un sistema molt lluny de la perfecció, però que sembla fer possible uns amplis marges de llibertat, així com de participació, que cal ampliar sense dubtes. Des dels partits s’hauria d’incidir en la democràcia interna, així com eliminar tot tipus de jerarquització en el món de les idees, que no s’institucionalitza, sinó que es crea per funcionament quotidià, i per això cal evitar, ja que és molt automàtic. Seria necessari, a més, processos de discussió molt més amplis, des de la selecció de temàtiques, fins a l’inici de la construcció ideològica, quan cal construir discursos polítics de futur. Incloure àmplies majories en programes clars amb eixos de govern per processos històrics dels pròxims anys.