RESUM DIVENDRES 16 D’OCTUBRE 2007: El futur de Catalunya com a nació en un món globalitzat

Josep Puigbó dóna la benvinguda i fa una sèrie de qüestions que creu que s’haurien de debatre en la taula:

* És el catalanisme el motor de la Catalunya del segle XXI?
* És important la identitat i quin és el seu pes en el s. XXI?
* Quin model social i econòmic volem?
* La vinculació amb Espanya quina ha de ser?
* On ha de quedar el discurs federalista?

INTERVENCIONS

1. Josep Maria Birulès

L’esquerra ha combatut històricament l’Estat però alhora l’ha usat per aconseguir les seves fites.

Tanmateix, ens trobem en un moment de deslegitimació política per la manca de poder i perquè cada cop més prenen més força els poders naturals (poder de les armes, poder econòmic…).

A Catalunya ens trobem davant d’un qüestionament del marc nacional i és molt important en aquest aspecte la comunicació audiovisual per afavorir la construcció d’una comunitat d’interessos comuns.

2. Mita Castanyer

Hem de parlar del biaix territorial. Posicionar-nos en el territori és molt important davant l’economia globalitzada.

S’ha passat de tenir unes relacions estructurades en un territori continu a unes relacions en xarxa.

Tots els actors d’aquest territori funcionen en xarxa. Catalunya és una realitat polièdrica. Les estructures jeràrquiques es trenquen i la construcció d’una identitat es fa difícil.

Catalunya ha de definir una estratègia, no un projecte. És més fàcil agrupar la gent sota una estratègia comuna que no sota un projecte, on pot haver-hi més diferències.

3. Núria Esponellà

No es parla del futur de la nació catalana si no es fa des de la serenitat i actualment els mitjans de comunicació no hi ajuden.

Catalunya serà el que ella vulgui, tan pel que fa a autogovern (si ens dissolem a Espanya o ens independitzem). Cal, però, unitat política, fomentar una administració eficaç, el reequilibri territorial (un pes excessiu de la metròpoli no és bo), justícia social i la importància de l’educació.

4. Anna Maria Garcia

Pensem que els problemes venen de fora, però la majoria són a Catalunya i són qüestions lligades a la globalització. Hi ha un creixement de les societats multiètniques que fan que tinguem nous reptes.

El nacionalisme descansa en el passat, emparat en la història. És un error que la Nació tingui una cultura única. Mai és així. Des de l’esquerra ens quedem en les essències, no plantegem la reivindicació des dels nous reptes (la multiètnia).

Cal estendre els drets humans, i que resolguem els problemes de les minories. Però hem de recordar que els drets són essencialment individuals.

Que quan siguem independents ho tindrem tot solucionat és una fal·làcia.

5. Rafael Mas

És una llegenda urbana que amb la globalització les fronteres polítiques hagin anat desapareixent. En els últims anys hem vist el sorgiment de nous Estats i hi ha problemes en alguns llocs: Flandes, Euskadi, Catalunya, Escòcia…

Així mateix, els mateixos Estats estan reforçant el seu propi nacionalisme.

Hauríem de dir fins a quin punt aquests nacionalismes tenen a veure amb la realitat social, la simbologia i els sentimentalismes.

El terme identitarisme és un bon nom, per un moment en què la realitat diu que a més globalització hi haurà menys dependència política. A més, com més global és l’economia, menys dependència de l’estructura política es té.

S’ha de ser crític amb Europa. Perquè no és l’Europa dels pobles, perquè qui l’ha fet han estat els Estats. Però hem de col·laborar amb les nacions europees amb problemes similars als nostres, aprofitar la capitalitat de Barcelona i fer-nos presents i visibles a Europa.