Algún pensament sobre participació

Maria Crehuet

 

Un dels versicles del TAO diu que la força està al costat d’aquells que cedeixen, una frase sovint difícil de comprendre per una civilització que basa l’èxit en la força imposada, en el domini de l’altre, en la prepotència, en la preferència d’estar per sobre que per sota... perquè només concebem aquesta, de idea, la d’èxit i fracàs entenent com a èxit el fet d’estar a dalt, i com a fracàs el d’estar a baix, sigui això en qualsevol dels nivells humans, socials, econòmics o polítics.
En canvi, el fet de cedir està considerat propi de febles, acabats i perdedors... I no obstant cedim -cada vegada més- les nostres pròpies responsabilitats: ningú vol tenir la culpa de res!!!

Però –partint de la frase del TAO i de les pròpies definicions de la paraula participar que vol dir comunicar i tenir en comú, entre d’altres- semblaria que l’autèntica participació només és possible si, per una banda, comencem cadascun de nosaltres a assumir les pròpies responsabilitats i si, per l’altra, els que acumulen molt –en poder, en domini, en diners o en el que sigui- comencen a cedir pel bé de tots plegats, inclosos ells mateixos.