El futur de Catalunya com a nació en un món globalitzat

D'entrada, cal dir que la nació catalana serà o no serà en funció de la voluntat identitària d'una majoria de població i del govern que la representa.
Intentaré cenyir-me a l'enunciat partint d'aspectes que, en bona mesura, han configurat i configuren el perfil nacional del nostre país, al meu entendre, i  que s'expressen en uns quants temes de pes.
 
1er. La necessitat d'aconseguir el millor estatut possible.
Portem cent quinze anys de catalanisme  (si partim de l'aprovació de les Bases de Manresa, 1892)  i no s'ha pogut desplegar plenament cap estatut.   L'estatut del 2005 ha obtingut un consens molt ajustat en la població catalana i ens ha deixat esgotats, però és el que tenim. Aquest futur de què parlem dependrà de si se supera el desconcert actual i es pot tirar endavant aquest estatut. Aquest procés demana unir forces entre els partits que volen una nació catalana -ja sigui federal o independent- per evitar les renyines i el ressentiment. D'altra manera, ens veurem abocats a la dissolució homogènia dins l'estat o bé a la separació d'aquell projecte que havia de ser l'Espanya plural.
 
2on. Aconseguir una administració autonòmica eficaç.
Crec que un dels factors que pot consolidar aquest futur nacional és una administració pròpia efectiva, que no caigui en els mateixos mals hàbits de l'administració de l'estat. Tenim un país cada cop més burocratitzat, amb una triple administració i això pot arribar a ofegar el país productiu (no cal oblidar que la indústria tradicional, de fet, va servir de base al nacionalisme català: suro, tèxtil)  El futur de Catalunya també depèn de la capacitat de generar valor afegit (a través de la investigació, la innovació i la incentivació de PIMES que puguin suportar el poder fagocitador de les multinacionals).
 
3er. El  reequilibri territorial.
La metròpoli marca sempre la tendència evolutiva d'un país. En el nostre cas, hi ha una xarxa de ciutats interessants amb pes específic com Girona, però fa anys que s'ha obert un procés que passa per l'intent (orquestrat des de la metròpoli barcelonesa) de convertir Catalunya en Barcelona ciutat (exemple: La Vanguardia).  Reduir el país a una metròpoli o a l'espai urbà crea més desequilibri;  el model urbanita podria ser un factor cohesionador,  però a Catalunya aquest model tendeix a substituir una de les llengües parlades que tradicionalment havia estat la pròpia del país .
 
4rt . La justícia social.
 Una nació sense estat ho té tot més difícil; paradoxalment, està més obligada a donar exemple de tolerància i democràcia perquè se la respecti. Estem en un país que s'ha posicionat sovint en favor de la justícia social i els drets dels que han hagut d'emigrar. Això no sempre va acompanyat de la pedagogia necessària destinada a fer conèixer els deures als que arriben. El futur de Catalunya dependrà també en bona mesura de la implicació d'aquest percentatge creixent de població en aquesta voluntat comuna de país. La xarxa de teixit social és bàsica i penso que no es fa prou en aquest sentit (p.ex. les escoles d'adults no reben prou suport;  la situació que ha patit l'escola d'adults de Salt i  el creixement demogràfic que s'està afavorint en aquesta població -sense que s'apliquin mesures correctores del desequilibri- poden portar a situacions límit (banlieus de París). El futur nacional dependrà en bona mesura
 de l'equilibri entre creixement demogràfic i serveis socials per a la convivència o per a l'educació en la convivència.
 
5è. L'educació
Un dels factors bàsics que defineixen una nació és l'educació. Estem en crisi pel que fa a l'autoritat educativa i al valor de l'esforç. La baixada en picat dels nivells de coneixement és preocupant i encara més l'oblit dels valors humans i ètics(exemples)
Fa poc l'intel.lectual francès George Steiner advertia que mai s'ha donat tanta importància als diners a Europa com ara i aquest diner ho està corrompent tot. Els nous problemes que planteja la revolució tecnològica demostren que no hi ha veritable progrès si no es produeix paral.lelament un creixement de consciència.
El futur de Catalunya com a nació segurament dependrà també de la capacitat que tinguem com a país de crear aquests nous valors per poder vèncer el pessimisme i l'estat de la queixa.