El futur de Catalunya com a nació en un món globalitzat

Massa sovint s’ha argumentat que els nacionalismes són un arcaisme que no té sentit en l’Europa del segle XXI ni en el marc d el Unió Europea. Les fronteres tendeixen a desaparèixer, el poder es concentra a Brussel·les en detriment dels estats i, en conseqüència, parlar de nous estats en el marc de la Unió Europea és inviable. La realitat, però, sembla que vol desmentir aquestes afirmacions. No només perquè s’han creat més estats a Europa sinó perquè més nacions o regions europees sense estat qüestionen la relació amb l’estat que els és propi i, al mateix temps, demanen més protagonisme en les institucions europees. Es pot pensar, doncs, que, contràriament al que s’ha dit tantes vegades, la globalització no ha diluït els estats ni els nacionalismes sinó que els ha donat més oportunitats, en el sentit que una economia globalitzada afebleix la dependència política.
Catalunya viu intensament el procés de globalització tant pel que fa als aspectes econòmics com polítics i està molt ben posicionada per afrontar-lo i aprofitar, per tant, els avantatges que l’economia mundial ens ofereix. I per aprofundir també el seu autogovern en el marc d’una Europa massa estatalista, ara, però que inevitablement haurà d’escoltar i donar més capacitat política a les regions.

És en aquests marc que a Catalunya li convé avançar amb projectes realistes que tinguin en compte la complexitat de la societat catalana que, com és obvi, canvia més de pressa del que molts es pensen o volen acceptar. Ens cal ser presents al món com el que realment som, una nació amb una història impressionant i, sobretot, perquè som una societat que ha preservat la cohesió i mira el futur amb confiança, sap què vol i està convençuda de disposar dels mitjans per aconseguir-ho. És en aquest sentit que la “crisi”, el desencís que s’ha instal·lat en part de la societat i el debat sobre els problemes que ens cal afrontar, tenen una lectura positiva: posen en circulació idees i propostes que ajuden a construir i planificar el futur.

La societat catalana té la força suficient per no perdre el tren de la globalització i no diluir-se com a nació. I pot jugar fort en tres aspectes en els quals està ben posicionada: l’econòmic, el cultural i el polític.

El pes de l’economia catalana li permet aspirar a ser el centre més important de tot el mediterrani i a concentrar empreses d’arreu del món. Perquè això sigui possible cal que els recursos econòmics disponibles siguin adequats a les nostres necessitats. Si es treballa en aquesta direcció podrem consolidar i ampliar la nostra economia i, per tant, el benestar dels ciutadans.

Barcelona ha estat un lloc de trobada entre diferents cultures i disposa d’una bona infraestructura cultural. L’esclat de la literatura sud-americana dels anys 60-70 no s’entendria sense Barcelona, per exemple. Les darreres migracions han convertit Barcelona en una ciutat multicultural com mai havia estat. Barcelona reuneix totes les condicions per ser un centre d’intercanvi, de trobada i d’irradiació de totes les cultures del mediterrani.

Políticament, Barcelona ha de jugar fort per ser el centre de totes les polítiques de la Unió Europea dirigides al mediterrani i especialment al nord d’Àfrica. Li sobren condicions per ser-ho i assolir-ho ens donaria un pes polític que ens permetria superar el nacionalisme que es mira constantment el melic.

Depenem de nosaltres mateixos i de les “crisis” Catalunya n’ha sortit enfortida moltes vegades. Això és veritat. Però també és veritat que l’Estat ha de jugar fort a favor de Barcelona i Catalunya perquè els catalans continuem creient que “el que és bo per a Catalunya és bo per a Espanya i el que és bo per a Espanya és bo per a Catalunya”.